El problema de la manca de vivenda de lloguer no és nou i ningú troba la manera de solucionar-lo, mentre el mercat immobiliari va fent pujar el preu per l’escassa oferta que existeix. Recentment el Parlament de Catalunya aprovava una nova llei d’arrendaments per posar un topall al preu, una mesura reguladora que afecta a només a aquells propietaris d’immobles que tinguin rentes superiors a una determinada quantia. L’objectiu és no superar un preu màxim de lloguer per metre quadrat segons els índexs de referència que l’Administració dicti. La mesura però, que es considera de justícia social, no resol l’arrel del problema, que no són els preus sinó la falta de vivenda disponible i per tant, com reflexionava l’economista Fernando Trias de Bes, mirant de regular els preus confonem causes amb conseqüències i a sobre, obrim la porta a que la gent es salti la regulació fent trampes.

Noticias relacionadas

A tots els municipis segueix existint una gran bossa de vivendes sense llogar però hi ha arrelada una desconfiança perenne entre arrendadors i arrendataris, que tampoc ajuda. L’altre dia em comentava un amic que la solució podria arribar per la mediació de l’administració pública, en el sentit que es fes avaladora de la desconfiança de llogar un pis a qualcú perquè després el torni destrossat i hagi sortit més car el suc que les sardines. El que s’hauria de fer, em deia, és que l’administració llogui directament el pis amb un contracte que dugui el compromís de tornar-lo en el mateix estat en el que es rep i a partir d’aquí, el pugui subarrendar a qui ho necessiti. D’aquesta manera s’aconseguiria aflorar un munt de vivendes tancades. Funcionaria?