Ser el primer només és un mèrit en les competicions esportives o a les proves de selectivitat, però les administracions han de procurar fer les coses quan toca. Maó, es Castell i Sant Lluís aplicaran ja una ordenança comuna per regular l’ús dels patinets elèctrics. En la meva opinió, no feia falta córrer tant, perquè encara hi queda molta feina a fer perquè els patinets siguin un tipus de mobilitat alternativa.
Quants quilòmetres de carril per a bicicletes i patinets dels 75 prevists s’han fet en els darrers anys? Cap. Només 600 metres a la carretera de Sant Lluís. Hi ha una llei balear de 2014 que obliga a promoure la mobilitat sostenible i crear infraestructures per fer-ho. Ni cas.
És fàcil gastar la paraula sostenibilitat. No hi ha discurs polític que no la incorpori. Una altra cosa és posar-la en pràctica. Aquest cas de la norma per controlar l’ús dels patinets a la via pública és paradigmàtic. Per fer servir un patinet s’haurà de tenir una assegurança, no podran passar per les voreres (aceras) i carrers de vianants, ni per la via de carrers amb velocitat superior als 30 quilòmetres, i per les voreres autoritzades la velocitat màxima serà de 7 quilòmetres per hora, la mateixa a què camina una persona, i han de passar a una distància mínima d’un metre. I si incompleixen aquestes normes, la sanció pot ser de 100 a 500 euros. Val més deixar el patinet a casa.
Fa la impressió que les autoritats locals només volen ordenar la presència dels patinets però no la volen promocionar. I això vol dir obstaculitzar. Si amb les bicicletes posen les mateixes normes i continuen sense crear carrils per a elles, valdrà més anar amb cotxe i continuar contaminant.
Apostar per les energies alternatives a Menorca costa més del que seria lògic a una Reserva que vol ser mirall de sostenibilitat (la paraula una altra vegada). Projectes d’energies solar i eòlica ja van patir aquesta falta de visió, que ara que hem de tocar la porta d’Europa pot ser especialment greu.
