Quan es puguin tornar a omplir les sales de concerts, hauríem de convidar al cantautor Manolo García a Menorca a fer-nos un concert, però també, aprofitar la seva estada entre nosaltres per tal que ens presenti algun dels seus llibres i sobretot, escoltar unes quantes reflexions en veu alta sobre el seu sentit de la vida.
El noi del Último de la Fila afirmava en una entrevista fa pocs dies que es negava a posar la seva vida a les xarxes socials i que era més feliç amb cinc amics que amb 50.000 seguidors. Explicava que la seva xarxa social preferida eren les noies de la cafeteria del seu barri o els cosins amb els que prenia cerveses.
«Soc més feliç sense xarxes socials. Viure pendent dels likes és estar malalt perquè a més, darrere d’ells hi ha un negoci» deia. També afegia que era molt millor viure en una petita comunitat on els uns cuiden dels altres i també del seu entorn. Però el missatge de Garcia anava més enllà i superant qualsevol campanya de consum de producte local que ens puguem imaginar, demanava directament urgir un boicot a totes aquestes plataformes que dominen el mercat i ens estan fent més pobres a tots, declarant públicament que preferia que ningú comprés els seus llibres o els seu discos a través d’Amazon. «O que ho comprin en una botiga de barri o prefereixo que no ho comprin». Clar i català.
«És una cabronada còsmica i a sobre, creiem que ens regalen alguna cosa o que ens fan un favor». Després de sentir-lo només caldria veure un documental que roda aquests dies sota el títol «El dilema de las redes» per adonar-se que tot és una gran mentida.
