Ses endevinades paraules de Pablo Casado en defensa des mallorquí, es menorquí i s’eivissenc han caigut com un plom dins ses capelletes catalanistes. Es president nacional des Partit Popular ha clausurat es 16è Congrés Regional del PP deixant clara sa seua postura lingüística: «Nos comprometemos con la libertad lingüística de las Islas Baleares. Que no habláis catalán, habláis mallorquín, menorquín, ibicenco y formenterense, y esta cultura no es apéndice de nadie. No sois «països catalans», sois las grandes Islas Baleares admiradas en todo el mundo. ¿Pero a quién se le ocurre decir que las Baleares son parte de no se qué països catalans? ¿Pero es que no han visitado estos pueblos? ¿No han visto estas piedras? ¿No han escuchado esta lengua? ¿Es que no han visto la historia milenaria y centenaria de estas islas?

Com no podia ser d’altra manera, emperò, s’Institut d’Estudis Catalans (IEC) -una institució catalana que ni toca ni frega a ca nostra, Balears- ha sortit ràpidament a tergiversar ses paraules de Pablo Casado per poder-lo acusar d’una cosa que no ha dit. S’IEC ha publicat una Declaració institucional de l’IEC sobre quatre noves llengües balears (sic) inventades pel senyor Pablo Casado. Només amb es títol ja tenim sa primera mentida de s’IEC.

Ets acadèmics catalans finalitzen es seu comunicat insultant en Pablo Casado: «Les declaracions del senyor Casado són, doncs, producte de la ignorància o la mala fe». S’IEC pot cantar missa, però sa veritat és que Pablo Casado ha dit lo que pensam i sentim sa majoria de balears. Es 70% de sa població balear no accepta es terme català per sa nostra llengua segons s’Enquesta d’usos lingüístics feta pes Govern l’any 2014. L’any 1909, Joan Benejam i Vives, Fill il·lustre de Ciutadella, va escriure sa següent nota a sa primera edició de Ciutadella Veya: «Escrivim tots aquests recorts en se nostra llengu, ó lo que es diu en plá, perque tot ha passat á ca-nostra y tot te s’aire de se nostra terra; pero con que de vegadas mos trobam amb falta de paraulas menorquinas per poder espresar es pensament, acudirem á sa llengu catalana y colque vegada á n’es llenguatje de Castella. Son pobres, ¿y que he farem?».

¿Vol dir s’Institut d’Estudis Catalans que Mestre Joan Benejam era un ignorant per diferenciar entre menorquí i català? ¿Diu s’IEC que sa majoria de balears que defensam ses nostres modalitats ho feim per mala fe? Ets únics ignorants aquí són ells amb ses seues mentides, sa seua sobèrbia i ses seues ganes de posar-se en camies d’onze vares.

Es gallec i es portuguès també van formar es mateix idioma a s’edat medieval, i es parlants des dos idiomes s’entenen a la perfecció. De fet, es portuguès es va originar a Galícia, i no va ser fins sa creació des Regne de Portugal en es segle XII que es començaria a denominar portugués. De sa mateixa manera que gallec i portuguès pertanyen an es mateix tronc lingüístic, es català, es valencià i es balear també formen part de sa mateixa família lingüística, que a s’edat mitja rebia es nom de llengua romanç o llengua d’oc, i que modernament es nostros intel·lectuals balears com Josep Maria Quadrado, catalans com Bonaventura Carles Aribau i valencians com Constantí Llombart denominaven llemosí. Són veritats que couen, i que es poden comprovar a ses obres escrites per aquests propis autors.

En definitiva, no és ver que Pablo Casado hagi dit que a Balears rallam quatre idiomes diferents, ni tampoc que aquestes modalitats no formin part des mateix idioma que es català. Simplement ha dit que a Balears no rallam català, sinó mallorquí, menorquí, eivissenc i formenterer. Ja que pes balears es català és i serà sa manera de xerrar pròpia des catalans, de sa mateixa manera que es valencià és sa pròpia des valencians; dues varietats que pertanyen a sa mateixa família lingüística que sa nostra, però amb ses que tenim prou diferències i singularitats. Unes singularitats que es balears defensarem amb ungles i dents davant tothom qui, com ets acadèmics catalans, s’atrevesqui a despreciar-les.