Amb tantes pel·lícules com vam veure d’al·lots, sabíem molt bé què era la CIA, o així o crèiem. I que tan prest semblava bona, perquè desarticulava un atac terrorista soviètic, com dolenta, perquè volia amagar una malcriadesa del president dels Estats Units... Coses del cinema.
En canvi ningú no ens havia rallat mai de la CIA a l’espanyola, que és de nom CNI des de l’any 2002, perquè abans s’anomenava CESID, i no record que sortís a cap pel·lícula. Però no seré jo qui ralli d’aquest organisme. Prou sap tothom que és un centre d’activitats poc ventilades. Per l’estil, supòs, dels que mantenen la majoria d’estats del món.
El problema és que qui en ralla és tota la premsa mundial, tret de l’espanyola, perquè el senyor José Manuel Villarejo Pérez, nascut a la província de Valladolid el 3 d’agost de 1951, assegura haver estat col·laborador del CNI com aquell qui diu fins fa quatre dies. I ara explica una nova versió dels atemptats de Barcelona i Cambrils de 2017, en què van morir 16 persones.
Si s’entretenen a llegir la biografia del senyor Villarejo, sabran que havia estat comissari de policia, amb creu al mèrit policial inclosa. Va demanar l’excedència el 1983 i sembla que es va fer ric amb la investigació privada. Però el 1993 es va reincorporar i va ser assignat, a efectes oficials, a la Secretaría de Estado de Interior.
Anys més tard, el 2017, un excol·laborador del CNI, tan poc secret que surt a la tele a explicar-ho, el denuncia a la policia per actuacions que entén que són il·legals. Ja ho havia intentat fer davant el propi CNI, però li van respondre, segons ell, que el senyor Villarejo era «intocable».
Detingut aquell mateix any, ara el jutgen per les suposades irregularitats que es van anar descobrint a partir de la denúncia -unes quantes cada dia-, i l’homo es defensa explicant la seva versió dels fets. I diu que té proves de tot, però que la policia li ha confiscat els seus arxius -convertits en secrets d’estat- i no els pot recuperar.
La gravetat de les coses que explica és tan grossa que, si fossin ver, implicarien el propi CNI en l’activitat d’aquell imam de Ripoll que va organitzar els joves terroristes de la Rambla de Barcelona i de Cambrils. I açò és el que expliquen amb detalls la premsa estrangera i algun diari -pocs- d’aquí.
Perquè aquí la resposta de la premsa del règim és el silenci o que el senyor Villarejo sempre diu mentides. Que és un mentider compulsiu, arriben a dir. Però no recorden que ha fet feina sota el mandat d’uns quants ministres espanyols, dels dos colors, i si li passaven feina -molta- deu ser perquè se’n refiaven, d’ell. Proves n’hi ha unes quantes.
Mentrestant, no és que no hagin succeït coses estranyes. El CNI va reconèixer les seves relacions amb l’imam de Ripoll, però en èpoques anteriors. Els mossos d’esquadra, mai no van ser informats per la policia espanyola dels antecedents de l’imam quan va arribar a Catalunya, ni de les seves estranyes anades i vingudes de Brussel·les.
Quan s’ha demanat d’obrir una investigació parlamentària sobre els atemptats, tant el PP com el PSOE s’hi han negat... Fins a tres vegades. En el judici contra els col·laboradors de l’atemptat -els autors van ser morts-, el CNI no va prestar declaració, per més que ho demanassin els advocats de les víctimes.
Per més estranyesa, el judici es va limitar als col·laboradors de l’atemptat, sense voler investigar qui hi havia darrere d’aquells adolescents. Perquè generalment, darrere dels atemptats d’aquest calibre sempre hi sol haver qualcú més. I en els casos de terrorisme d’altres països, és evident que s’ha anat a investigar fins a la darrera font.
Quan parla dels atemptats, les paraules del senyor Villarejo són terribles: «al final, fue un error grave del señor Sanz Roldán [director del CNI], que calculó mal las consecuencias por darle un pequeño susto a Catalunya». Les conseqüències van ser 16 morts i 140 ferits, i just dos mesos abans d’aquell referèndum de l’1 d’octubre, en què el CNI va ser incapaç de trobar les urnes.
El mal és que aquesta versió ja era la més estesa a Catalunya des del dia mateix dels atemptats. I el mal pitjor és que qui estaria obligat a obrir una investigació clarificadora, que tapi la boca per sempre al senyor Villarejo si és que menteix, es nega a investigar.
