No seré jo es qui s’oposi a sa promoció de ses diferents llengües regionals d’Espanya, un patrimoni lingüístic que mos diferencia com a nació plural i rica a nivell cultural. Seria contradictori defensar es menorquí sense voler es mateix futur pes català, es valencià, s’aragonès, es basc o es gallec.
Descomptant açò, sa notícia d’Hisenda sobre es cost anual en sa traducció de cartes m’ha deixat fred. Publica «Voz Pópuli» que «La Agencia Tributaria gasta 1,7 millones en traducir sus cartas al catalán, gallego y valenciano». Exactament, aquest servici públic mos costa 1.745.454 euros a tots ets espanyols, garantit per s’article 15 de sa Ley 39/2015 de Procedimiento Administrativo Común. L’any 2006 es memorable president José Luis Rodríguez Zapatero ja va començar amb es servici de traduccions a s’AEAT, que el 2014 en Mariano Rajoy —sí, aquell que mos va pujar s’IVA des 18 an es 21% quan sa seua primera promesa electoral va ser que davallaria ets imposts— no només va mantenir sinó que el va ampliar per traduir tots es continguts de sa seu electrònica de s’AEAT.
Enguany, aquest pressupost s’ha vist engreixat en més de 300.000 euros respecte l’any passat, ja que segons diuen es confiscadors «Desde 2017 se ha producido un incremento considerable en las traducciones, puesto que hasta ese momento únicamente se traducían de forma estándar los documentos de Renta, pero debido a que la LPAC obliga a traducir todo tipo de documentación dirigida al contribuyente, ha aumentado la demanda de estos servicios». També se fan traduccions a s’anglès, es francès i s’alemany, supòs que pes contribuents nascuts a n’aquests països europeus de parla no hispana.
Però açò no és tot. Es PdCat va registrar fa poc una Proposició No de Llei en es Congrés perquè s’Estat central se’n faci càrrec des cost de sa traducció des BOE en català, que ara costetja sa Generalitat de Catalunya perquè es conveni anterior que repartia ses despeses entre ses dues administracions ha caducat. Encara no s’ha votat sa PNL des Puigdemonts, i no sabem com acabarà la cosa. Emperò queda clar que es filòlegs de català, valencià, basc o gallec estan de sort perquè no bastaran es traductors per traduir paraula que s’escrigui a Madrid. Al·lots, aquí hi ha negoci!
Està molt bé que a ses Comunitats Autònomes d’Espanya ses comunicacions i senyalitzacions públiques siguin bilingües. ¿Però que no feim un poc llarg, ja? S’espanyol és sa llengua franca de tots es ciutadans de sa Nació Espanyola, amb sa que tots mos entenem d’ençà de s’Edat Medieval i sa que mos permet comunicar-mos amb es nostros germans d’Hispanoamèrica, amb qui sumam més de 500 millons de persones arreu del món.
¿Com pot ser que s’Estat es fongui 1,7 millons d’euros en traduccions en llengües regionals quan tots entenem s’espanyol, i que aquí ningú s’alci una cella? ¿Quantes hores de feina hauran fet es petits autònoms i es treballadors espanyols per replegar 1,7 millons que se gastaran en traduir cartes des castellà, idioma que entenem tots?
Preservar ses llengües espanyoles està molt bé, però com diuen en castellà, açò ja pasa de castaño a oscuro. Que s’Estat se gasti 1,7 millons en traduir cartes en català, gallec o euskera demostra en què se gasten realment ets imposts que mos roben a tots es treballadors. En carreteres, educació i sanitat, ¿és ver? Trob que ja està bé sa broma.
