Es fa difícil aquests dies abstreure’s de la crua realitat que té lloc a Ucraïna. Les guerres són horribles i estroncar pel mig la vida de persones sense cap impunitat, encara ho és més. Llegir a la premsa el que passa i veure després les imatges per televisió fan mal a l’ànima.
A l’Edat Mitjana els soldats d’un bàndol i de l’altre es citaven al camp de batalla per lluitar els uns contra els altres fins que sortia un vencedor. Ara es fa sang a la societat civil com un objectiu militar més. I des d’aquí, el perill de tot plegat és caure en el desànim i veure com la resta de coses que passen al nostre voltant deixen fins i tot de tenir sentit. No ho hem de permetre tampoc.
Dilluns passat vaig tenir l’oportunitat de seguir de prop el Fòrum Menorca d’Educació La Caixa en un debat protagonitzat pels alumnes de l’IES Maria Àngels Cardona al voltant de la gastronomia, el producte local i la pròpia professió. Em va cridar l’atenció que ells mateixos van qualificar-se com a vessuts davant la cuina però en canvi, reclamaven amb passió un reconeixement per tots aquells professionals que es dediquen a l’hostaleria com passa amb l’esport, per exemple.
En aquest sentit em van agradar les paraules d’escalf que els va adreçar na Gràcia Mercadal, regidora de l’Ajuntament de Ciutadella quan va afirmar que si realment fossin vessuts, no s’haurien decantat per una professió com aquella i que no s’havien de comparar amb les estrelles del futbol per res. «El que fa que siguis vàlid a la feina és la teva actitud, és la voluntat que hi posis, poseu molts d’aquests ingredients», els deia, i podreu ser uns grans professionals que tothom admirarà.
