Gonzalo Bernardos, l’economista de capçalera de la televisió, va assegurar fa uns dies que Menorca és la regió d’Espanya millor situada per fer créixer la seva economia. Ho va dir en una conferència del cicle «Empresaris en positiu» d’Onda Cero i CaixaBank. Va concretar «l’oportunitat històrica» en atraure nous residents de fora, que valoren la qualitat de vida illenca i que des d’aquí poden treballar digitalment. Per fer-ho s’ha d’assumir l’encariment dels lloguers i dels habitatges, que s’ha de compensar amb un gran impuls de la construcció i de l’oferta residencial. Ell preguntava a l’audiència del Club Marítim si volem o no aprofitar aquesta oportunitat. Volem?

Aquesta proposta pel creixement està en contradicció amb la filosofia que impulsa el model de la reserva de biosfera. El diputat de Més per Menorca, Josep Castell, assegurava aquesta setmana al Parlament que aquest model defensa la qualitat de vida i el benestar econòmic. La presidenta Armengol responia que les perspectives econòmiques, la gran demanda de vacances a les Balears, són una gran notícia per la recuperació.

És evident que hi ha un debat important sobre la taula entre oportunitat pel creixement econòmic i fer un salt cap endavant o defensar una qualitat de vida basada a aturar o com a mínim alentir el creixement per afavorir un benestar alineat amb la reserva.

Hi ha polítics d’aquesta segona opció que pensen que la massificació que aquest estiu es tornarà a produir a Menorca serà un argument suficient perquè ningú no tengui dubtes sobre les bondats de la moratòria de places turístiques i les propostes per actuar sobre les causes de la massificació, com és l’entrada de vehicles.

Hi ha molts menorquins que no fan l’agost, que no els agrada quan l’illa cruix per l’allau de turistes. Però també n’hi ha molts que només viuen de la curta temporada.