Els controls dels aeroports s’han convertit en les sales de tortura del segle XXI. Cada dia que passa, se’m fa més pesat i més inhumà haver de sotmetre’s a una espècie de linxament autoritzat en nom de la pretesa seguretat, on d’entrada tothom és assenyalat i tractat com a delinqüent fins que no pot demostrar que simplement volia creuar un arc amb una motxilla, un ordinador i un necesser amb un desodorant.
Contra més gran l’aeroport, més desagradable és aquest via crucis com si fóssim un bestiar camí de l’escorxador, que no te més remei que complir ordres marcials d’uns vigilants que, a sobre, es nota que fan feina a desgrat i que en comptes de fer una comunicació normal i en diversos idiomes, criden com si fossin dalt les muntanyes perquè et treguis el cinturó, les monedes o la tablet. Per no parlar d’aquells que es queixen al seu company com si la resta fóssim sords, de les injustes condicions que han de suportar. Serveixen de res aquells polsadors de les cares? No he vist publicat mai cap resultat de les valoracions.
A Menorca tenim el privilegi de que la major part de l’any, l’aeròdrom funciona a mig gas perquè som quatre moixos i ens coneixem tots però a aquesta època, les temperatures pugen, les cues es multipliquen i la impertinència ho fa a la mateixa velocitat Millorarà mai aquest tracte? M’imagino que una part de la solució també podria venir dels propis viatgers, que coneixent les regles, fan com si no anessin amb ells però més dignitat amb el tracte d’uns i altres, sí que s’ha de reclamar. Moltes vegades penso que més valdria ser una maleta que va damunt una cinta i arriba fins l’avió, estalviant tot aquest despropòsit.
