Nova becollada judicial as Govern de Francina Armengol. Es Tribunal Superior de Justícia de Balears (TSJIB) ha condemnat es Govern balear de PSOE, Més i Podem per sa intervenció des director general de Salut, Juli Fuster, en un procés de selecció de funcionaris des sector sanitari on se presentava sa seua filla. Es jutges han dat sa raó a un opositor a qui directament no van ni qualificar s’examen i que, quan va recórrer tal discriminació, ses seues al·legacions van ser desestimades per Juli Fuster, qui tenia s’obligació legal d’abstenir-se. Es motiu d’exclusió de ses oposicions d’aquest aspirant per part des tribunal va ser firmar es seu examen, però a sa convocatòria no sortia aumon que s’anonimat fos un requisit. Quan va recórrer, es socialista Juli Fuster va tenir sa barra d’encarregar-se —o millor dit, de carregar-se— ell personalment de resoldre ses seues al·legacions desestimant directament es seu recurs d’alçada.

Sa sentència diu ben clar que sa falta d’abstenció d’en Fuster no va ser irrellevant: «Ha decidido excluir a un competidor de su hija en el procedimiento selectivo en el que ambos participan», i afirmen que s’examen des metge desqualificat injustament ha de ser avaluada i tinguda en compte dins es procés d’oposició.

Fuster, qui va dimitir despús-ahir, s’excusava en un «error administratiu» i en que «firmé, como he firmado todas las resoluciones de todos los tribunales». ¿Mos hem de creure que es director general de s’IB-Salut no sap que s’ha d’abstendre en una oposició on participa sa filla? ¿Mos hem de creure que es director general de s’IB-Salut ha sortit ara de s’ou i no sap que excloure a un opositor beneficia a s’altre concursant, en aquest cas, sa seua filla? I a tot açò, ¿no té res a dir sa Consellera de Salut, Patrícia Gómez, dona de Juli Fuster i mare de s’opositora? ¿Mos hem de creure que ella tampoc en sabia res?

Rallar d’un «error administratiu» quan se pot afavorir a un familiar en unes oposicions és excessiu. Tots som humans i tenim dret a equivocar-mos, inclús en política. Però una cosa és equivocar-se en política, i una altra pensar que es ciutadans som imbècils.