Per descobrir la vertadera essència de la vida cal embarcar-se. Com aquestes famílies que estiuegen a les cales més idíl·liques. S’aixequen tard, repleguen els estris i baixen cap al moll per agafar la barca auxiliar. Elles, ben maquillades, amb el vestit llarg conjuntat amb el banyador, capell i senalla. Ells, amb camisa blanca i avarques. Carregats de bosses que amb molta cura ha preparat el servei domèstic. Navegar, prendre el sol, bussejar, fer pàdel surf, o senzillament dinar a coberta fins l’hora de tornar. Després, a gaudir de restaurants, concerts, i unes copes fins ben entrada la nit. A l’endemà, dia de la marmota.

Segons l’Institut Nacional d’Estadística, el 35 per cent dels illencs no es poden agafar vacacions almenys una setmana a l’any. Són dades del 2021 i, per tant, la situació s’ha agreujat gràcies a la inflació. Per altra banda, el Ministeri d’Hisenda va publicar un estudi el mes de juliol que conclou que les Balears és la segona regió d’Espanya on hi ha més desigualtat entre rics i pobres, i una de les comunitats autònomes on més cara és la vida.

I torn a pensar amb aquest visitant que s’hi troba bé a Menorca, per a qui hem creat tota una oferta cultural, gastronòmica i turística que no es correspon amb el poder adquisitiu dels illencs. Que ha comprat cases i negocis. Que fondeja i no veu la posidònia.

Atents amb aquesta mar. Perquè com diu el refrany: «Qui paga, mana!». Si et convido al cinema, trio jo la pel·lícula.