Alejandro Río30/08/22 3:59
TW

Hi ha moltes maneres de comptar el pas del temps. Per exemple, abans de festes i passat festes. O abans i després d’una guerra. O de la covid. Els humans tenim i necessitam un abans i un després per poder situar-nos temporalment dins aquest món que ens ha tocat viure. En el camp, les mesures venen donades per les sembres i les collites. Temps de verema o de matances. Un temps lent, de vaques pasturant i de ramat indolent, lligat al ritme astronòmic i meteorològic de les diferents estacions. La pluja, el vent, la calor i el fred ho condicionen tot. Antigament, les campanes de l’església anunciaven els esdeveniments importants, religiosos i comunitaris de cada jornada. Qui ha mort? Qui s’ha casat? Aquest és un toc de festa i celebració. Moltes coses s’han perdut i molta gent també, però seguim lluitant perquè ens queda molt per millorar. Anem a la recerca de significats. Envoltats de coses que no sabem què volen dir. S’han tornat mudes per a noltros. Quan la ciutat va acumular gran quantitat de persones a causa de la industrialització, la centralització i el consum massiu, el ritme es va anar accelerant frenèticament, els automòbils van triomfar i els rellotges i el televisor es van convertir en objectes quotidians quasi imprescindibles, com són avui els mòbils. Un temps precís i preciós. Time is money. Per açò, el temps lliure està tan cotitzat. Un dolce fare niente sembla cosa de rics. Encara que solen estar també molt atrafegats amb els seus assumptes. Queden certs costums que es resisteixen a desaparèixer. Quan dividim l’any en un abans i un després de festes, donam un significat a la nostra vida que no és només passar l’estona, és omplir-la de sentit, de contingut i de moments de joia.

Ja sabem que el demà és terra incògnita. Som forçosament exploradors i aventurers d’allò desconegut. Trobaré la dona dels meus somnis? La perdré? Acabarà la guerra? Qui la guanyarà? Incògnites i incerteses per tot arreu.

Noticias relacionadas
Alejandro Río

Moviments humans

Más noticias relacionadas

No totes les deixades són perdudes. A vegades, convé deixar enrere coses que ens destorben o ens fan nosa, com el sobrepès, la calor excessiva o la tristor comprensible d’una pèrdua. Carregam massa pes a l’esquena i patim les conseqüències. Anar lleuger és important si volem viatjar, ballar o viure sense tristors que es cronifiquen. Ens sentim feixucs després de tantes festes i celebracions. Els excessos de menjar i beure, de gastar i de trescar, de gent que cerca experiències irrepetibles, fan que enyorem la mesura i la calma de les rutines perdudes ja fa dies. Hem arribat a enyorar el buf de la tramuntana.

Vaig trobar l’altre dia un senyor que llençava el fems al contenidor i va amollar, de repent: Tots mos morirem!    No el conec de res però vaig pensar: Quina raó que té. No sé si la visió de les escombraries pot tenir efectes filosòfics, encara que tot pot ser casual i la seva frase serà, per a mi, un misteri profund, insondable. Cada biografia és única. Ens resistim a ser uniformats i tractats com a números. Anònimes peces sense veu ni vot. La veu i el vot demanen responsabilitat. No valen les excuses de mal pagador. La caducitat de les coses ens recorda que el pas del temps té conseqüències degradants i devastadores per a tothom. Mantenim una actitud una mica incongruent. Aspiram a viure per sempre i, en canvi, ens morim d’avorriment un cap de setmana que no podem sortir. O se’ns fa llarga una pel·lícula… Recordem que les festes s’acaben, que tot passa i que l’hivern pot ser dur. Ens queda l’esperança de viure les properes festes i quan estiguem cansats del fred gelador, tornar a veure les barquetes fent camins a la mar i els cavalls engalanats pels carrers o botant a la plaça.