L’autoestima dels menorquins es manifesta, entre altres coses, quan presumim de com són de bons els productes d’aquí, la fruita i la verdura, el formatge, la mel, l’oli, el vi, la sobrassada, les ensaïmades, i la carn i el peix fresc. Organitzem jornades per potenciar la gastronomia local i mos fan regió gastronòmica europea. Tot són medalles per guardar a la vitrina.
Ara bé, hi ha situacions que contradiuen l’optimisme oficial. La pesca es veu greument afectada per la norma europea de reducció de dies de pesca per les barques bou. Dues de les tres que queden a Ciutadella deixaran de sortir a pescar aquest mes i el Mercat des peix quedarà mig buit. Tal vegada algú podria proposar, com idea brillant, que si no hi ha peix a Sa Plaça, la preciosa estructura metàl·lica del segle XIX es podria fer servir per organitzar concerts o fins i tot un concurs de receptes amb peix de fora. Els pescadors d’aquí i els d’arreu del Mediterrani protesten per unes mesures que deuen ser necessàries per a conservar les espècies, però que tal vegada no s’haurien d’aplicar per tot igual. Si no, aconsegueixen l’efecte contrari del que plategen, que al final és la sostenibilitat. El peix arribarà igual a Menorca, però vindrà de qualsevol lloc del món i contaminarà molt més que no el que es pesca aquí.
La producció de carn també pateix la crisi del sector primari i la seva manca de rendibilitat. La reducció del nombre de vaques per aquest motiu -no surt a compte- podria perjudicar la capacitat de producció de formatge de Menorca.
Dos dels sectors més importants de producció local veuen en aquests moments amenaçada la seva supervivència. A vegades les tendències no es valoren prou fins que ja són irreversibles. És possible que molta gent ni s’adoni que manca peix de Menorca, si no falta producte al supermercat. Però aquesta sensació no evitarà que l’Illa perdi qualitat i podria ser que un dia haguem de tornar alguna de les nostres meritòries medalles.
