No crec que la fortalesa de la Mola es pugui considerar com un espai militar. Una cosa és la titularitat i una altra és l’ús i aquest determina la definició d’un patrimoni públic. La Mola és un monument històric i un símbol, el més important, del que va passar a Menorca durant la Guerra Civil i la repressió franquista posterior. No té ús militar, funciona com a monument, però no se li ha donat significat ni sentit com a símbol. És només apte pels historiadors, però socialment és un símbol desaprofitat.
No és fàcil omplir la Mola de sentit. Entenc que al coronel que presideix el Consorci del Patrimoni Militar de Menorca li preocupi l’ús partidista del recinte. Tot i que s’equivoca amb l’homenatge a l’anarquista Salvador Seguí, que va estar empresonat a la Mola, amb Lluís Company, el 1920. Aquest acte està limitat a la interpretació històrica, i no té res a veure amb l’enfrontament que encara vivim avui entre els que s’identifiquen només amb un dels dos bàndols de la Guerra Civil.
Si la majoria d’historiadors i persones sensibles al tema accepten que a Menorca hi va haver dues repressions, la del Front Popular els primers mesos de la guerra, i la del franquisme després, totes les accions haurien d’anar encaminades a incorporar totes les víctimes a la història. En els estudis i en els actes públics.
La Mola està tacada amb la sang de víctimes de les dues bandes. Ningú s’atreveix a afrontar de cara la història negra de la fortalesa. La seva història s’hauria de veure com una oportunitat per donar sentit al símbol, i no pot ser altre que el del reconeixement a totes les víctimes de la repressió, al marge de la seva ideologia, sense tornar a ser jutges, ni caure en la temptació d’apropiar-se dels morts.
A la Mola hi hauria d’haver una escultura, un símbol unitari per les víctimes, i així podria obrir les portes a tothom, sense complexos, en una nova etapa. Seria la forma més valenta de mostrar respecte als morts i de capgirar els arguments de les minories interessades.
