No deixen de sorprendre totes aquestes alertes alimentàries que portem dins aquest mes de juliol, així com també la quantitat de noves paraules que s’aprenen, tot sigui de pas. Des de galetes amb xocolata sense gluten que portaven burundanga i atropina, a truites de patates que provocaven botulisme i ja només faltaven unes síndries impregnades d’un pesticida que es coneix com metomilo.
Tot plegat fa que el famós quilòmetre zero que tan bé hem assimilat d’un temps ençà, amb les seves virtuts i els seus defectes, es converteixi en el millor antídot per evitar totes aquestes amenaces contra la salut. Perquè si per uns podia ser una qüestió de militància i per a la gran majoria, un tema de moda on tot havia de fer olor de proximitat, ara comencem a trobar-hi sentit a tot plegat quan veiem tota una garantia de traçabilitat i de confiança en aquell productor a qui tal vegada coneixem i sabem com tracta els seus productes, siguin cultivats o fins i tot processats. I això sense entrar en qüestions de foment de l’economia local, avui per tu i demà per mi.
Perquè a la vida tot és qüestió de prioritats i de tant en tant, cal aturar-se per reflexionar el perquè dels nostres actes i les seves conseqüències. M’ho deia l’altre dia en Guiem Alfocea, coordinador de l’Associació de Productors Ecològics de Menorca, quan conversàvem sobre les bondats dels productes ecològics per preparar un reportatge per 'El Económico' que podreu llegir aquest cap de setmana. No ens qüestionem anar a fer una cerveseta a una terrasseta per fer-la petar i pagar 2,5 euros, però en canvi, quan veiem una lletuga ecològica al mercat en una parada i ens demanen 1,5 euros, ens sembla que ens estan prenent el pèl.
