No sé si els organitzadors de la Tomatina de Buñol, enguany hauran fet els comptes del que els pot suposar la festa, però tenint en compte que empren 120.000 quilos de tomàquets de la varietat pera, tal com estan els preus, ja es poden preparar. Aquests són els que compro per fer el gaspatxo a casa i han pujat una barbaritat, com la resta de fruita i verdura o en general, com la resta de coses de la senalla de la compra.
Perquè si d’entrada, hom pot pensar que és una bestiesa sense sentit tirar-se el menjar pel cap d’aquesta manera en nom de la tradició d’un esdeveniment que ha agafat volada internacional, en el context actual d’inflació, pot fer remoure consciències. Recordo una vegada, en plena crisi del 2008, un documental sobre el zoo de Barcelona on els cuidadors mostraven com es preparava l’alimentació de les bèsties i tota la fruita que deixaven tallada i a punt per servir cada matí. En un entorn de dificultats, el que es presentava com una dieta bàsica va semblar un banquet de luxe i van ploure crítiques per tots els cantons. Per cert, aquest estiu vaig llegir que per combatre les altes temperatures, els hi preparaven fins i tot gelats i sucs de tota classe per sobreviure millor. Mai com ara ens havíem fixat tant al detall sobre cada cosa que hem de posar al carret de la compra perquè les circumstàncies de preus a l’alça és tant a l’alça, que cal ser matemàtic i economista per quadrar els comptes. De mica en mica, la pica es va buidant i mentrestant, les famílies, més que màgia fan gimnàstica amb els diners, perquè no hi ha res més elàstic que el calé.
