Què passaria si es publiquessin totes les seves converses privades, amb les bromes més picants fora de context, sense indicar si hi ha ironia? Algú s’ofendria. La convivència en certs àmbits passaria a ser tensa. Si es publiquessin les meves de sobretaula, billars de soterrani o moments d’alienació per estrès a la feina, la meva carrera cap a La Moncloa, ja mal encaminada, es donaria per acabada.
La broma del jove Aditya Verma, a un grup privat d’amics d’una xarxa de missatges efímers abans de pujar a un vol de Londres a Menorca, li ha costat una greu acusació i el tràngol d’un judici. Es reia de les seves faccions ètniques, com ho fan a la ficció Apu o Rajesh Ramayan Koothrappali. Amb estereotips però sense crueltat, perquè els amics d’Aditya i els espectadors de «Los Simpsons» i «Big Bang Theory» saben que és humor i han convingut en fer-ne sobre aquell assumpte. No hi ha ànim d’alarmar ni d’ofendre.
Sense sentit de l’humor la vida no té sentit. I millor de mal gust que fat. L’humor blanc és el Suchard de l’humor: per a fillets, embafa i ni és torró. Un acudit no defineix la persona. No va més enllà. Si amb 18 anys, a un viatge d’oci, amb amics, no es fan bromes sobre tot, seria trist. Saber fer broma de qualsevol cosa és vital. Me neg en rodó a censurar el que dic i escric en cercles de confiança com si ho estigués pronunciant a la conferència de Sant Antoni. Per tant, bé per Aditya.
Que tot el que posam a xarxes, públic o privat, pot ser espiat i utilitzat, ho donam per fet. Hem assumit que a un aeroport ens han de magrejar i poden vulnerar la nostra intimitat per evitar atemptats. Ara bé, si algú envaeix la nostra privacitat, encara que sigui de forma legal, i en treu conclusions errònies amb un alt cost econòmic, encara que sigui justificat per evitar un potencial risc, no ens en poden fer, a més, responsables. És cosa seva. Aditya, reclama ara una indemnització. El que t’han fet passar no és cap broma.
