La síndrome de Diògenes consisteix a acumular allò que es creu necessari quan només és brutícia, andròmines. A les ciutats actuals es pateix una variant de Diògenes per la qual s’accepta i tolera amb gran comoditat i conformisme l’existència de molts elements vells, lletjos i molestos, mentre es refusa d’entrada qualsevol innovació que alteri el paisatge d’aquest ecosistema establert.
L’arribada de la fibra òptica al nucli antic de Ciutadella ens recorda que les ciutats estan infectades de quilòmetres de cablejat a la vista, aferrat a les façanes, horrible ornament urbà al qual una societat capaç d’enviar tractors a Mart no ha volgut ni sabut trobar una alternativa tecnològica de millor estètica. I ningú remuga ni escriu cartes efusives per denunciar-ho. Es dona per bo.
Normes i ultrasensibilitats veïnals refusen les noves cases més modernes a unes ciutats en què moltes, clàssiques i legals, ploren, a través de les clapes de les seves tristes façanes, per la seva orfandat d’habitants, atenció i mans de pintura. A més, res no es pot demolir ara. Qualsevol intent d’esbocar construccions ruïnoses i amortitzades, moltes sense cap atractiu arquitectònic, troba emfàtiques reticències derivades de vincles personals, nostàlgies cròniques o la ineficient obsessió per reutilitzar-les. I es van criticar aquells primers carrils bici, però s’assumeix la rendició a la dictadura del cotxe d’uns barris abarrotats de rotondes i senyals.
El darrer cas són les crítiques a l’estètica de les estructures verticals col·locades a alguns llocs per sostenir els cubs de la recollida porta a porta (Sorprende, dia 24/1). Que curiós. En el tema residus, mai no he sentit ningú queixar-se de la plaga de bruts contenidors, de diversos colors, que han colonitzat sense oposició ni crítica la majoria dels carrers, sovint envoltats de brutor i ikeas fantasmagòrics. Deu ser que el personal els veu preciosos, integrats, meravella del disseny i part ja de l’ancestral idiosincràsia local. Com un bé patrimonial a protegir i preservar, vaja. Com els edificis en runes i els cables aeris.
