Sempre m'ha sorprès que la manca de discrepàncies internes d'un partit polític es consideri un mèrit. Un podria pensar que si no hi ha diferències en idees i accions és un símptoma de pobresa ideològica i intel·lectual, però en canvi la majoria dóna un valor suprem a «la unitat», com una necessària vacuna contra la crisi que es produeix quan es fa pública la diferència de maneres de pensar. Aquest culte al pensament únic i a l'estabilitat que proporciona es va estenent com una taca d'oli. I arriba als mitjans de comunicació. Els polítics, sempre amb excepcions, només poden veure una portada o llegir un titular des de la interpretació de si és favorable o respon a una estratègia d'oposició. Existeix una pressió per eliminar l'esperit crític i una manca de respecte cap a l'exercici responsable de l'ofici de periodista.
Terra de Vent
La riquesa de la diversitat ideológica
16/07/17 0:00
También en Opinión
- Que mientras en Ciutadella, ayer por la mañana el centro histórico...
- Desde tiendas de campañas a autocaravanas: los alquileres turísticos que bordean la ley en Menorca
- El testimonio de los pasajeros de la avioneta siniestrada en Maó: «Podría haber sido una catástrofe»
- Resurgen las críticas por las concesiones de Cala Galdana
- «No podemos permitir que Binibèquer Vell se quede en nada por culpa de una masificación descontrolada»