Aquests dies de l'estiu més calorós que jo record, Menorca està plena de catalans. Ells són els primers que van assaltar l'Illa per fer turisme i sembla que encara ocupen la primera plaça entre els visitants de la península. No se'ls veu gaire per les zones més col·lapsades, perquè en general cerquen la Menorca més íntima.
Perquè per visitar àrees de concentració turística no han de menester venir aquí. En tindrien prou d'instal·lar-se a la majoria de pobles de la Costa Brava o la Costa Daurada, envaïts a l'estiu per milions de visitants estrangers. Canàries a part, un de cada quatre turistes que arriben a Espanya, va a Catalunya. Quan aquí deim que la carretera general està col·lapsada, ells no poden fer una altra cosa que riure...
Si heu vist qualque català pel carrer, haureu observat que encara són gent ben corrent, com ho eren antany, com ho és la majoria de la gent d'arreu del món. Però en canvi, si hem de creure les coses que es diven d'ells a la premsa espanyola, els haurem de plànyer perquè estan immersos en la pitjor crisi d'identitat de les seves vides.
I és que depenen d'un govern que tan prest és acusat de nazi com de colpista, quan no es diu que està format per corruptes que es volen tapar les vergonyes o per bojos que els menen al precipici. Però ells, ja ho haureu observat, tan tranquils... El sac de còdols que deven dur damunt ses espatles, sembla que no pesi.
Encara més, si ho demanau, en trobareu molts que estan ben satisfets d'aquest desastre que està fent el seu govern. D'altres no tant, i segur que també n'hi ha que hi estan en contra. Però espantats com per suspendre les vacances, no en trobareu cap. Ni l'enrenou que escampa la premsa espanyola els ha impedit fer una escapadeta a Menorca.
Açò no vol dir que la majoria d'ells no estigui expectant. Perquè la batalla que està lliurant el seu govern amb el d'Espanya, és exactament allò que van triar a les darreres eleccions, i ara l'aposta és si se'n sortirà o no. És la pregunta que es fan ells, com tanta gent d'arreu. I de moment no hi ha resposta.
Clar que el seu govern diu que la té i que el dia 1 d'octubre hi haurà referèndum i es podrà decidir qui ha de fer els comptes a Catalunya, si ells o el govern d'Espanya. Perquè parlar d'independència en el segle XXI i a Europa, es redueix a aquesta simple qüestió. Entre els territoris europeus ja no hi ha fronteres, sinó comunitats que s'organitzen de forma autònoma dins d'un marc comú.
En canvi el govern amb seu a Madrid, diu que no, que no n'hi haurà, de referèndum. Però si al començament ho deia amb una certa solemnitat, ara sembla que estigui dominat pels nirvis. I cada vegada fa coses més lletges als ulls de qualsevol demòcrata. Ja ho era, de lletja, la utilització del Tribunal Constitucional, que en definitiva el formen una majoria d'elements triats pel propi govern. També va ser lleig perseguir la Generalitat pel fet d'haver volgut comprar urnes (?). Però més lleig és encara tot açò que està succeint aquests dies.
I és que no satisfets amb la instrumentalització del Tribunal Constitucional, ara sembla que estan fent el mateix amb la pobra Guàrdia Civil. La benemérita ha estat citant a declarar dos alts càrrecs de la Generalitat per dia, i a alguns, després de declarar, els hi ha envelat de viva veu que han comès un delicte de sedició...
Açò és molt lleig, en una democràcia. Tant, que el Tribunal Superior de Justícia ja ha fet públic que el jutge no ha ordenat citar ningú, i que la Guàrdia Civil està actuant pel seu compte... Hi hauria una explicació d'aquestes citacions, però seria encara més gandosa. Que els interrogatoris tenien per objecte tapar la notícia política més important de l'any: que el president Rajoy va haver de declarar com a testimoni en la causa del Gurtël i la caixa B del Partit Popular. I que no va quedar gaire afavorit, ni a la foto.
Si volíem més bordell, dilluns passat hi va haver una nova demostració de nirvis. La suspensió -via Tribunal Constitucional, clar— d'una disposició del Parlament de Catalunya que, en canvi, està en vigor a catorze parlaments autonòmics més..., i també al Congrés dels Diputats. Com deien as Migjorn Gran, popis!
