La setmana passada ses xerxes socials bullien amb una nova polèmica interessada i agafada amb pinces que s'ha tret de dins sa mànega un digital que, ma che cosa, curiosament sobreviu gràcies a ses subvencions de sa Generalitat de Catalunya i es Govern balear. Sa publicació posava en boca des diputat autònomic Xavier Pericay unes paraules que no havia dit: «ni Ciutadans ni la Fundació Jaume III posen en dubte la unitat de la llengua catalana».
És ben ver que vivim un temps en què sa mentida passetja disfressada de veritat a mitges. Es Diccionari de sa RAE i tot ha admès es terme posverdad. Fet que mos obliga a, com deim a Ponent, deixar ses coses clares i es xicolati espès. Sa Fundació Jaume III de ses Illes Balears des des seu naixement s'octubre del 2013 va deixar molt clar lo que defensava: prestigiar i dignificar es mallorquí, es menorquí i s'eivissenc. Açò vol dir formalisar ses característiques lingüístiques des xerrar de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera. Que tantíssimes paraules, morfologia verbal, expressions, frases fetes i modismes emprats pes nostros avis no passin a millor vida a canvi d'un català central més estantís que una bossa de patates caducades. Sa solució valenciana, és a dir, sa modificació de s'Estatut d'Autonomia perquè es reconegui oficialment sa llengua balear o baleàrica com idioma autòcton de ses nostres illes, així com a s'Estatut de sa Comunitat Valenciana reconeix s'idioma valencià, i a Catalunya sa llengua catalana, sense que ningú s'arrabassi es cabells.
Si amb una cosa ha fet fortuna es catalanisme insular ha estat amb es mantra de «la unitat de la llengua». Un tòpic recurrent, un jurament de fe, una doctrina sagrada que no es pot criticar, opinar ni tan sols suggerir res diferent. Juntament amb s'obsessió per comparar es menorquí amb s'andalús, «la unitat de la llengua» és es pa de cada dia pets ayatolas lingüístics de la ceba. Lo graciós des tema és veure com aquests personatges, simpatisants des cop d'Estat separatista contra sa democràcia espanyola, mos acusen de 'secessionistes lingüístics' an es qui defensam, simplement, que no es perdi es nostro menorquí. És de traca.
Es balearistes, hereus de ses tesis d'en Pep Gonella (D. Pep Zaforteza) defensam que balear, valencià i català pertanyen an es mateix tronc lingüístic, a sa mateixa família i no mos n'hem amagat mai. Açò és es diasistema lingüístic occitano-romànic. Així com gallec i portuguès són varietats lingüístiques, llengües germanes, que comparteixen origen comú —de fet, es portuguès es va originar a Galícia quan ses fronteres entre un territori i s'altre no eren massa clares— però en cap moment se'ls hi ha passat pes cap an es portuguesos imposar es portuguès a Galícia, ni es gallecs pretenen imposar es gallec a Portugal. De sa mateixa manera, defensam per ses Balears s'autonomia lingüística que tenen valencians i catalans.
2 N'hi ha que diuen que es menorquí i es català no tenen absolutament res a veure, o que són llengües completament distintes. Noltros no. Sempre hem reconegut es tronc comú, defensant que ses tres varietats estiguin en peu d'igualtat. No negam sa relació històrica de catalans, valencians, balears i occitans baix sa denominació de «llengua romanç, llengua d'oc o llemosí», tal i com l'anomenaven Ramon Llull, Jaume I o es mateix Mossèn Alcover. Ara bé, defensar que sa nostra llengua tengui un origen comú no significa que hagi d'esser a la força un dialecte des català. ¡Aquí està sa trampa! es pancatalanisme s'apropia il·legítimament s'origen d'una cultura mediterrània compartida, una koiné lingüística i cultural com deia Álvaro Santamaría, que en es segle XII abraçava es comtats occitans i catalans, es Regne de València fins an el Carche (Múrcia), ses Illes Balears i part d'Itàlia i Grècia.
No estam en contra de sa unitat lingüística entre balears, valencians, occitans i catalans. De fet, es vertaders enemics de sa nostra llengua són es qui pretenen uniformisar-la passant-la per s'invent de s'embut barceloní d'en Pompeu Fabra. Es nostro patrimoni lingüístic està en joc. I només podrem preservar-lo des d'una autonomia lingüística. Després de s'empasta des separatisme català, seria ben hora per més d'un de deixar de posar-se de perfil i rectificar ses concessions fetes an es nacionalisme aquests quaranta anys a ses Illes Balears abans que sia massa tard. Mos hi va sa dignitat com a poble.
NOTA: ahir, dimarts 23 de gener, Sa Fundació entrevistà en exclusiva a Jaume Vives, portaveu de Tabàrnia, en es programa «En Clau Balear» de Canal 4 Ràdio que es pot escoltar a Menorca en es 90.3 de sa FM. Es podcast està penjat a www.canal4radio.com. Germans de Tabàrnia, ¡siau benvinguts a Baleàrnia!
