Aquelles persones que cuiden discapacitats molt greus són autèntics herois. La seva vida queda condicionada per l'estimació per aquella persona que els necessita permanentment. Per sort, poden descansar unes hores quan és atès a un centre de dia i reben alguna ajuda econòmica. Es mereixen ser ben tractades per la societat i per les administracions.
No basta que la Conselleria de Serveis Socials i Cooperació del Govern destini més recursos econòmics a la dependència, si després no té la més mínima sensibilitat per donar resposta a famílies que cuiden d'una persona amb una gran discapacitat física o mental. És el que ha passat amb la retirada de l'ajuda per cures de 258 euros a famílies en aquesta situació amb l'argument que no poden rebre aquests doblers si ja es beneficien d'un centre de dia.
La poca sensibilitat dels responsables de la Conselleria es demostra perquè el mes d'octubre deixen de pagar l'ajuda sense dir res, no contesten dues cartes que els hi remet Asinpros, i esperen a després de Reis -quin regal!- per informar per carta a cada família que no cobraran més aquesta ajuda.
La poca sensibilitat és evident quan no analitzen la situació de les famílies sinó que només es preocupen d'aplicar la norma. Alguns faria 10 anys que cobraven aquesta ajuda. El que sembla que haurien de fer uns polítics amb un mínim de sensibilitat seria trobar una sortida, demostrant que comprenen quina és la situació que viu una famíllia amb un membre amb una gran discapacitat. Seran capaços d'acceptar que aquestes famílies deixin d'anar al centre de dia mitja jornada per no perdre els doblers? Amb totes les conseqüències que aquesta decisió representa pels familiars i pels discapacitats.
La sensibilitat no s'exigeix a cap article de la llei. I fins i tot és comprensible que un funcionari hagi de vetllar pel compliment de les normes. Però els polítics han de comprende les situacions i trobar respostes. Si es llenega tantes vegades al final haurem de dubtar del valor de les paraules.
