Elles i ells

Corregir les desigualtats de gènere serà més difícil del que ens podríem imaginar. Més enllà de forçar els discursos emprant el masculí i el femení fins a la sacietat, en un exercici que sovint sembla impostat i en alguns casos fins i tot inventat per allò d’abusar tant de els i les, la societat actual té instaurada al seu ADN una sèrie d’hàbits, rols i costums que no seran fàcils d’eliminar. Ho veig quan venen a casa operaris de qualsevol sector a reparar el que s’espatlla i se’m dirigeixen exclusivament a mi quan en realitat, la tècnica de casa és la meva dona. És llavors quan els he d’aturar dient-los que millor que no segueixen amb l’explicació perquè estan perdent el temps, perquè la primera iniciativa es voler que jo ho sàpiga o que jo hi sigui present com una qüestió infundada que estem parlant de coses d’homes. Però també passa quan sortim al carrer, al restaurant o a la cafeteria i de manera inconscient el tallat el deixen a ella i el cafè a ell sense adonar-se que els gustos no anaven per aquí o el mateix amb la shandy i la cervesa, l’entrecot i el llobarro i per no parlar d’un clàssic com el compte. Reminiscències d’una galanteria de temps pretèrits que es confonen amb bona educació però que s’han de revisar i actualitzar. De fet, encara existeixen minutes de restaurants sense preus i amb preus que estan pensades per a ells i per a elles en comptes de simplement, per a qui vol convidar.