Aquesta vegada ho hem aconseguit. El blackout de Menorca ens ha obert les portes a tota la premsa nacional. Un cap de fibló que ens ha fet retrocedir a l’època dels talaiots en un tancar i obrir d’ulls. El regal més incòmode per celebrar els 25 anys de Reserva de Biosfera era haver de posar 70 generadors al mig del carrer, per adonar-nos de la perifèria on vivim i de la precària situació que tenim a nivell energètic, mentre ens posem exquisits sobre quin model ens convé.
Sí, és veritat, no hem de lamentar danys personals però aquest episodi demostra la fragilitat d’un sistema orfe d’inversions i d’un cable submarí que ens connecti perquè la cosa hauria estat pitjor, com ja s’ha dit, si el tornado hagués entra pel port de Maó i arrabassa la central. O més encara si traslladem l’episodi fa dos mesos amb Menorca plena de visitants. Més val no pensar-hi o potser si, a veure si fem els deures quan toca, no quan és massa tard.
El segon aprenentatge és l’alta dependència que tenim de l’energia elèctrica, que ens converteix en una espècie realment feble. Sense llum s’ha demostrat que les comunicacions s’aturen, que l’economia es paralitza perquè les empreses no poden funcionar, que fins i tot no podem disposar d’aigua per situar-nos en una cosa impensable. Això també ens ho hauríem de fer mirar com a fills d’una evolució que no té aturador i que no ens deixa massa espai per saber si anem pel bon camí.
