La major part de l’any la ruta aèria amb Barcelona, la més important per Menorca, està operada per només una companyia, Vueling, en situació de monopoli i sense OSP. L’oferta hivernal de Menorca en transport aeri és ben trista. Quatre rutes operatives nacionals i una subvencionada amb Londres. La reivindicació de la declaració de servei públic de la ruta amb Barcelona es justifica per aquesta situació de monopoli tot i que el Ministeri de Transport no comparteix aquesta opinió i a priori considera que Europa no ho autoritzarà, encara que n’Ábalos n’hagi «pres nota».
Ara s’afegirà una nova situació monopolística amb la retirada de Trasmediterránea de la ruta Ciutadella-Alcúdia, que quedarà en mans de Baleària. Tot l’esforç d’aquests anys, en què va arribar a haver-hi quatre navilieres competint, han permès al port de Son Blanc arribar a quasi mig milió de passatgers, duplicant l’activitat de 2011. En bona part aquest volum és conseqüència dels preus baixos dels bitllets, fruit de la competència. Però ara s’arriba a un final que alguns havien pronosticat, una situació de monopoli en què les freqüències i els preus poden estar en funció de millorar la rendibilitat de la ruta, que a l’estiu deu ser prou important i que a l’hivern és molt baixa.
Les administracions no solen actuar per a prevenir els problemes, una cosa que els incomoda, sinó que esperen que esclatin per actuar de bombers. En aquest cas, si es confirma el monopoli a la ruta interinsular, Ports de Balears hauria de veure com s’han de garantir les freqüències i els preus.
La prova del cotó de les polítiques de transport les han de marcar sempre les illes menors, les de la doble insularitat, i especialment Menorca (i Formentera), per les necessitats d’una població més reduïda que no Eivissa. El transport a Mallorca, tot i ser una illa, té un perfil peninsular ( i a més disposa d’un servei exclusiu de tren prou car).
El monopoli no és un joc, sinó un problema que prest o tard esclata.
