L’estreta relació de Menorca amb l’òpera és sobradament coneguda. Porta d’entrada per a companyies italianes de camí a la península en el passat, Giovanni Palagi com a promotor de la construcció d’un coliseu a Maó el 1829 convertit en el teatre més antic d’òpera d’Espanya i un idil·li permanent amb els aficionats.
Un testimoni també present d’aquesta passió són els Amics de s’Òpera i la Fundació Menorquina de l’Òpera, que l’any vinent celebraran cinquanta temporades. Però, ha estat aquest un amor correspost? Ha servit d’inspiració Menorca per a l’òpera? Doncs sembla que sí i jo no ho sabia. L’encarregat serà Felice Romani, llibretista reconegut que serveix d’inspiració per a grans autors del romanticisme com el mateix Vincenzo Bellini i que posarà text l’any 1822 a una desconegudíssima òpera d’un altre gran autor, Gaettano Donizetti, titulada «Chiara e Serafina, ossia I pirati» («Clara i Serafina, és a dir Les Pirates»).
Estrenada al Teatre de l’Scala de Milà el 26 d’octubre de 1822, es tracta d’una òpera semi sèria en dos actes, que s’ha portat a escena molt poques vegades i que forma part de la primera època d’un jove Donizetti, on ressonen passatges d’èxit que vindran anys més tard com «L’elisir d’amore» o «Lucia di Lammermoor». A la trama hi apareixen, al costat de les dues protagonistes femenines, un tal Don Ramiro, fill del podestà (antic magistrat) de Menorca i Don Fernando, acabalat senyor, també de Menorca. En les diverses recerques que he pogut trobar fins ara, la història queda situada a Mallorca, al castell de Belmonte però també hi ha alguna referència signada que, en aquest cas, la situen precisament a Menorca. En qualsevol cas, caldrà esbrinar-ho i estirar del fil d’aquesta curiosa coincidència.
