Entre xifres de la covid, pamflets de militars retirats, insults parlamentaris que avergonyeixen i jutges dedicats a la política, apareix qualque notícia interessant, al manco prometedora. I per a jo ho és el projecte del Consell d’estirar doblers d’Europa -de la milionada que sembla que repartirà- per incorporar Menorca a l’avantguarda digital.
Les crítiques que hi he trobat al Menorca digital, per força m’han recordat una experiència desagradable que vaig viure a Catalunya a finals dels anys vuitanta. La Generalitat del senyor Pujol va passar per davant de la majoria de països i va començar a enviar ordinadors als instituts públics, que me sembla que eren de la marca Bull, en aquell moment potser els més avançats.
La resposta de directors, professorat i associacions de pares i mares, a més de l’oposició parlamentària, clar, no es va fer esperar. Van criticar la iniciativa en nom de necessitats més urgents que tenien els instituts, com és ara taules i cadires, aules de vídeo i pintura per a les parets. A part de voler creure que era un negoci que s’havia muntat el govern. Ho puc certificar perquè jo hi era.
Ara bé, no tothom ho devia veure igual, perquè als instituts es van començar a formar experts en l’ús d’aquelles màquines i molt prest la Generalitat va poder posar en marxa una eina pionera, el PIE (Programa d’Informàtica Educativa), que anys més tard va poder aprofitar l’educació espanyola, en incorporar-se a les «noves tecnologies». I que també es va exportar a altres països i que va rebre premis internacionals.
Avui Catalunya és un dels referents mundials en l’àmbit digital i els seus centres de treball donen feina a milers de professionals amb un alt nivell de preparació. I l’anunci de la Unió Europea de refer amb grans inversions l’economia maltractada per la covid, que no es destinaran a mantenir el que ara tenim sinó a projectes que obrin el futur, ha provocat una febre innovadora sense precedents.
El gran perill és que la majoria d’aquestes inversions les acaparin les grans multinacionals, però ja s’ha demostrat que, en el món digital, també els petits emprenedors poden donar sorpreses. I, si com sembla, la tria de projectes no la farà Espanya sinó un comitè internacional, les possibilitats augmenten.
Per diversos motius, seria lamentable que Menorca quedàs al marge d’aquest impuls. El primer de tots perquè necessita diversificar la seva economia. El segon perquè ja ha demostrat en el passat que té empenta innovadora, per més que ara vagi a reculons. I el tercer perquè reuneix condicions per jugar la partida, pel medi natural que ha preservat -tan valorat per món digital-, per la proximitat geogràfica als grans centres de decisió i perquè disposa de gent preparada.
Clar que a Menorca hi ha, com a tot arreu, nuclis compactes que es pensen que el món mai no ha de canviar. Que solen ser el mateixos a qui ja els va bé com ho tenim. Com també hi ha molts d’aficionats a l’esport de criticar qualsevol iniciativa que rompi el seu pensament estret. I sobretot, hi ha qui es passa el dia observant si té el llombrígol redó. I que pot acabar fins i tot inventant llengües per a ús domèstic.
Però també hi ha una tradició innovadora sostinguda que ara es reforça amb un capital de joves preparats per al futur. Són el resultat de l’esforç de tantes famílies per donar-los estudis. Però que ara, i mentre no canviem les coses, no tenen una altra sortida professional que deixar l’illa.
Menorca serà tan talaiòtica com sigui necessari per convèncer la Unesco que el nostre passat mereix ser patrimoni de la humanitat, però açò no vol dir que no pugui conviure amb la tecnologia més avançada de cada època. Fa segles que ho demostren un gruix d’emprenedors difícil de trobar a altres bandes. I tants d’investigadors i experts en els camps més diversos.
Així que, talaiòtics, tant com ho demani la Unesco, que el premi ho paga, però fòssils no. Almanco fins ara, el signe de la societat menorquina no ha estat ser el cul del món, encara que és evident que hi ha qui n’estaria encantat.
Bon Nadal i alerta amb la covid, que no seria una mala cosa que l’any qui ve el poguéssim estrenar tots plegats.
