Es nota que cada dia hi ha més persones cansades i enfadades amb el que esteim vivint. Aquesta dinàmica afavoreix els radicals que sempre s’han alimentat de la por i del malestar dels ciutadans-votants. Podemos ho va saber aprofitar prou bé abans de ser una opció de govern. Vox ho fa ara i per aquest motiu s’apunta a les protestes en contra del Govern. El suport a opcions polítiques com les de Trump o Marine Le Pen no són, generalment, per una identificació ideològica, sinó per la sensació creixent que els gestors polítics són incapaços de respondre als problemes dels ciutadans i el mateix sistema els ofega.
Per posar alguns petits exemples propers. El quiosc de la plaça de ses Palmeres tanca perquè, lògicament, no pot pagar el cànon d’11.700 euros, i l’Ajuntament no pot incomplir les normes. O els autònoms que amb una facturació mínima paguen la quota de 280 euros al mes i encara són «perseguits» per una administració recaptatòria. O els ciutadans responsables que són denunciats per qualsevol petit incompliment de les mesures restrictives per un agent excessivament exigent.
La gran majoria aplaudeix les restriccions i demana contundència. A jo m’agradaria demanar flexibilitat, ajuda als ciutadans, educació en el tracte. Mesures efectives i dures, per necessitat, aplicades amb suavitat.
Perquè s’ha demostrat que les onades del virus no són una conseqüència només de la gestió política. El que passa a Alemanya és un exemple. Només la vacuna pot aturar la pandèmia. En aquest cas sí que s’ha de reclamar amb força que arribin més vacunes, sigui com sigui. Europa no només ha de gestionar el repartiment de les vacunes: ha de resoldre el problema de la seva mancança.
Quines coses importants no es fan tan malament: el rastreig de positius a Menorca és eficient; els sanitaris que posen les poques vacunes que arriben ho fan a un ritme excel·lent, encara es manté viva la resposta solidària. N’hi ha moltes altres que no es fan bé. Però d’aquestes ja en parlam cada dia i a totes hores.
