A la segona escena de l’òpera «Il Barbiere di Siviglia» de Giaochino Rossini i que podrem veure aquesta tardor representada al Teatre Principal en la celebració dels 50 anys dels Amics de s’Òpera de Maó, el seu protagonista, en Fígaro, ens canta «Ah che bel vivere, che bel piacere per un barbiere di qualità!». Diuen que aquest estiu Menorca s’ha omplert d’un turisme di qualità que tant havíem anhelat, però ara sembla que sobrevoli una certa preocupació o fins i tot crítica, de si realment era aquest públic, el que més ens convenia.

Malauradament, al diccionari no existeix una definició del que s’entén per turisme di qualità i si féssim una enquesta a peu de carrer per saber que vol dir di qualità, trobaríem respostes per a tots els gustos. Segurament moltes, relacionades amb la seva butxaca sense que això sigui tampoc cert. Voler posar etiquetes al tipus de turista és un error de base que encén debats estèrils que no condueixen a res i que tampoc crec que facin cap bé a una activitat econòmica que actualment suposa un 80 per cent dels nostres ingressos.

La qualitat és un concepte subjectiu i està directament relacionat amb les percepcions de cada individu per comparar una cosa amb qualsevol altre de la seva mateixa espècie on factors com, per exemple, les necessitats i les expectatives, influeixen en la seva pròpia definició. Per tant, la formulació hauria de ser al revés. En funció del tipus d’oferta i serveis que estiguem prestant, ens arribarà el turista que s’adapta a aquesta oferta. Nosaltres durant molts anys només hem tingut sol i platja al menú, però aquestes darreres dues dècades s’ha fet un esforç per afegir cultura, gastronomia i natura a la carta. Ara comencem a veure’n els fruits. No ho espatllem.