La guerra

Definitivament, el segle XXI no podia començar pitjor amb els antecedents que ja ens ha tocat patir de la covid i ara amb una situació bèl·lica d’abast incert que dia que passa, no fa més que deixar-nos a tots més preocupats. Només saber que Rússia és el segon país del món amb més arsenal nuclear, ja és per no dormir tranquil. Tampoc és que l’inici del segle passat la cosa anés millor, perquè es van patir les dues guerres mundials, tot un munt de genocidis i una sèrie de desgràcies causades per l’home. Però un tenia l’esperança que precisament això havia de servir-nos, com a mínim, per no repetir els mateixos errors. No ha estat així. Sembla que els feliços anys 20 que ens havíem promès celebrar entre tots després de la pandèmia estiguin a punt de fugir-nos de les mans, la veritat. Inevitablement, el malson d’un enfrontament d’aquesta magnitud tindrà conseqüències a tots els nivells. A nivell menorquí, per exemple, més enllà dels efectes de puja de preus de l’energia i de les matèries primeres, m’explicaven que Turquia és un país que cada any rebia centenars de turistes russos en forma de paquet de tot inclòs i que enguany, ja no els tindrà. Això pot provocar fàcilment que els turcs intentin captar d’altres mercats amb una davallada de preus que ens acabi afectant indirectament com a destí. També pensava en la cita prevista pel mes de juliol a la ciutat russa de Kazán, on s’havia de dirimir la nostra candidatura de la Menorca Talaiòtica. Teòricament s’havia anunciat que el Comitè de Patrimoni Mundial de la UNESCO s’havia de reunir en aquest lloc per decidir si érem finalment els escollits. Continuarà tot tal i com estava previst? Ja podem imaginar que no.