Mala cosa quan et surten dues-centes mil persones al carrer per dir-te que no estan d’acord amb allò que fas. És una feinada reunir-les, i la prova és que manifestacions tan nombroses no són freqüents en la història recent europea, si no és que reculam al final de la segona guerra mundial o a les que hi va haver a Catalunya quan es van arribar a creure que tenien la independència bonibé guanyada. I aquestes eren manifestacions de satisfacció, no de rebuig.
Així és que la senyora Ayuso, abans de dir que la culpa és dels partits d’esquerra, com ja diu, hauria de pensar quina l’ha feta ella perquè tanta gent estigui disposada a perdre el matí enmig des carrer, amb la calor que encara fa. I sense que ningú no els pagui ni l’autobús ni el dinar, com sol succeir en altres manifestacions d’aquelles que a ella sí que li agraden.
Sembla que el motiu de tanta gent manifestant-se en contra d’ella és per la manera com està escapçant la Sanitat pública de la província més rica i privilegiada d’Espanya, que és la Comunidad de Madrid. I si en el moment més negre de la pandèmia ja era evident que allà qualque cosa grinyolava, sembla que ara s’ha posat en evidència amb tota la seva cruesa.
Arreu hi ha mancances, però sembla que allà són volgudes. La llibertat que predica la senyora Ayuso serveix tant per prendre una cervesa al bar en plena pandèmia com per reduir la Sanitat pública a la mínima expressió i passar la feina a la privada. És la llibertat que predica el senyor Trump, la d’aquells que sempre es pensen que estan per damunt de les persones.
A Balears ja són conegudes aquestes pràctiques des del temps del senyor José Ramon Bauzá, aquell president del PP que, ara fa deu anys, volia tancar dos hospitals de Palma per «reduir el dèficit de la comunitat autònoma». I la majoria del seu partit al Parlament balear que li aplaudia. Encara que al final va haver de recular, igual que quan volia esquarterar la llengua a les escoles... Deu ser que encara queda una certa sensatesa col·lectiva.
Una mala notícia, aquesta mobilització, per a la reina de Madrid, que si ja s’havia menjat amb patates l’escalafó que la posava per davall del senyor Feijóo, ara n’haurà de dir d’encara més grosses per mantenir-se en el pòdium. La setmana passada ja acusava el president Sánchez de voler recuperar la República...
I és que el sainet de la política espanyola cada dia dona més material per fugir per cames. Des de les maletes carregades de doblers travessant fronteres, que explica l’examant del rei emèrit, fins a l’ús del programa Pegasus per espiar polítics, advocats i periodistes. L’Estat espanyol, el primer que l’ha emprat, denuncia la Unió Europea.
Olé per al senyor Villarejo cantant les porcades que va arribar a fer amb el vist-i-plau dels seus superiors, governàs qui governàs. Però poca cosa comparat amb la justificació que fa l’exministre Barrionuevo del terrorisme d’Estat en el temps del GAL, amb 23 assassinats i no sé quants d’atemptats a l’esquena. Per aquestes malifetes a ell el van condemnar a 10 anys de presó, però als tres mesos ja l’havien indultat.
Olé pel gran flicot en què viu el poder judicial i que també ha merescut la crítica d’Europa. Mentre, per acabar-ho d’embullar, al Congrés ara estan discutint la substitució del delicte de sedició pel de «desordres públics agreujats». Si l’anterior era un anacronisme de país dictatorial, aquest que ara proposen és un atac contra la llibertat d’expressió. Allò que diven, canviar-ho tot perquè tot continuï igual.
I el senyor Feijóo que es regira perquè no vol que se suprimeixi el delicte de sedició i encara demana més mà dura. Pensar que a ell se li han arribat a perdonar les fotos amb amics del món del narcotràfic i se’l presenta ara com la persona més sensata del món... Fins que obre la boca.
Mentrestant, ja ho saben, el Congrés dels Diputats es nega a investigar el rei emèrit. Com es nega també a investigar l’espionatge de Pegasus. I no cal fer molts de nombres, perquè si és així és perquè els dos partits grossos, per més discussions que aparentin, al manco en açò estan d’acord. I olé.
