Ha comprovat mai si vostè té els seus set primers llinatges menorquins? Cada dia serà més difícil i tampoc no és que tengui massa importància. La puresa del que s’anomena «raça», un concepte no científic, ha passat a la història. Així com tenim el cavall i la gallina de raça pròpia, els humans menorquins, per sort, no tenim un llibre genealògic que pretengui la preservació de l’ADN genuí. La història dels menorquins es basa en el mestissatge i el resultat, a la vista està, és prou bo. Tot i la mescla genètica i de cultures, els illencs mantenim una personalitat pròpia identificable, que si perd definició no és tant per la incorporació de nous residents estrangers com pels efectes de la globalització del consum, també cultural.
És evident que el canvi en els orígens de la població és un dels factors importants per explicar com és la Menorca d’avui i com pot es pot anar transformant. Fa 25 anys (1996) vivien a l’Illa 1.793 estrangers. Avui són 11.430. Han passat de representar un 2,8 per cent del total de residents a un 11,8. Mentre la població global ha crescut un 50,4 %, la dels estrangers ho ha fet un 537 %, és a dir, s’ha multiplicat per 6,3. No es pot prescindir d’aquest fet quan es planifica qualsevol aspecte des de l’administració pública, perquè afecta a tot, a l’activitat a les escoles, l’accés a l’habitatge, la vida a les places, la programació cultural, la pervivència de la llengua i les tradicions pròpies.
El perfil dels estrangers residents és molt heterogeni. Els grups més nombrosos, del nord d’Àfrica o Amèrica del Sud han arribat buscant una feina per millorar les condicions de vida de les famílies. Altres de procedència europea, encara que no tots, arriben buscant una nova o segona residència i es converteixen en els nous propietaris. N’hi ha que formen part de la llista dels «rics» que aquests dies han destacat alguns mitjans.
És evident la importància de tenir-los en compte, perquè ja no són una excepció, sinó que formen part activa de la societat illenca.
