D’entrada una premissa: no podem oblidar que mentre en el món civilitzat parlem de l’acceptació i l’admiració social amb què l’esport femení és reconegut, en alguns països fanàtics i endarrerits, encara prohibeixen jugar a les dones i els queda un llarg camí per assolir la igualtat de drets.
No obstant això el creixement del futbol femení va a bon ritme en els cinc continents i la Copa del Món que es juga en l’oceànic, és el de més cobertura mediàtica de la història i suposa una gran oportunitat per continuar engrandint-lo. Les dones futbolistes pugen a dalt l’escenari planetari per donar el pas definitiu, deixar enrere el «jugar per amor a l’art» i afermant la consolidació com a producte esportiu capaç d’atreure patrocinadors i espectadors.
De fet la cita mundialista reuneix a bastament els ingredients necessaris per ser extraordinària: 64 partits, 736 jugadores de 32 seleccions, amb nou d’elles -Anglaterra, Alemanya, Suècia, USA, Brasil, França, España, Canadà o Països Baixos- lluint cadascuna amb els seus punts forts el cartell de favorites. Superada la fase de Grups s’esperen partits carregats d’emocions en els quals qualsevol equip pot guanyar o perdre.
El dia de l’inici de la competició la FIFA va comunicar un rècord absolut en la venda de localitats, superant els 1,4 milions d’entrades. En tots els partits de les amfitriones Austràlia i Nova Zelanda i els de les vigents campiones del Món i d’Europa, USA i Anglaterra, també s’havia penjat el cartell de «tot venut».
Si el rècord d’assistència a les graderies serà gran, les dades d’audiència no es queden arrere i malgrat que l´horari dels partits és a Europa en franja matinal, més de 2.000 milions d’espectadors ja han sintonitzat els partits jugats fins ara, superant amb escreix els de França 2019.
Per altra part aquesta serà l’edició més igualitària del torneig, de manera que servirà per escurçar les diferenciacions entre homes i dones, així respecte del darrer Mundial hi ha un increment en premis del 300%, de manera que es repartiran 140 milions d’euros.
El camí cap a la plena professionalitat no és només una qüestió monetària, significa disposar de millors condicions a dins i a fora del terreny de joc. Desconeixem si les reivindicacions de les 15 rebels que van renunciar a ser convocades, ha estat en part la causa del desplegament d’intendència fet per la FEF, que ha proveït la selecció dels recursos necessaris, amb un cos tècnic de 31 persones, que abasta des d’entrenadors a especialitats com nutricionista, podòleg o cuiner.
Certament el més innovador és el pla de conciliació signat per la FEF que cerca fer compatible la vida laboral com esportista i la vida familiar de les futbolistes que siguin mares de menors de dos anys, en els torneigs de llarga durada com és un Mundial.
Són diverses les federacions que han pres consciència i han assumit responsabilitats implantant mesures per tenir cura dels nadons i nens. Així Alex Morgan, Crystal Dunn i Julie Ertz (USA), Irene Paredes (Espanya), Amel Majri (França) o Melanie Leupolz (Alemanya) tindran espais de privacitat dins del lloc de concentració per passar temps amb els seus fills/lles, i cuidadors en les hores en què han d’estar en la dinàmica de l’equip.
Evidentment tots aquests exemples positius de l’evolució que es constaten en el Mundial, no serien factibles sense les destacades ambaixadores de la marca «dona futbolista». Si el futbol femení és un creixent espectacle globalitzat, és per la millora de la qualitat del joc i les seves figures cada vegada més conegudes, entre noltros especialment Aitana Bonmatí, Salma Parayuelo -l’atleta futbolista-, Alexia Putellas, la mallorquina Mariona Caldentey o Jennifer Hermoso...
Mentre escric aquestes ratlles, Espanya acaba de guanyar el campionat d’Europa sub19. Esperem que als nombrosos triomfs de les categories inferiors se sumi la del primer equip. Una de les màximes del futbol és que el que juga bé acaba guanyant...i les espanyoles hi juguen molt bé!
