En el capítol anterior el conseller de la cosa estava exultant perquè havia anat de convidat a la boda de l’any del territori manxego. No és que els amfitrions ballassin massa bé, però tothom havia quedat redó de marisc de les Rias i de simpàtics copets d’esquena de la noblesa més casposa d’Europa. N’hi havia prou de veure com anava vestit el personal.
Però el conseller va fer tants d’amics a la boda, d’aquells de «si necesitas algo, me llamas», que quan ensoldemà es va trobar l’espia al despatx, es va pensar que era un de la colla. Clar que no és tan sorprenent, perquè l’espia, previsor, s’hi va presentar disfressat amb un frac que li havien manllevat a la funerària.
Després d’una discussió amb na Nataixa sobre si la família reial era o no era una família desestructurada, que sembla que sí i que cada dia més, el conseller es va dedicar a governar durant la mitja hora que faltava per anar a dinar. I aprofitant que acabava d’eliminar l’oficina antifrau, va decidir que era el moment de revisar tots els contractes de l’anterior govern. Avam què pescam...
Avui en canvi, el dia no ha començat tan bé, perquè quan han arribat en Juan Pelayo, l’assessor, i na Nataixa, la secretària, s’han trobat el conseller a la porta del despatx que barrava el pas. L’espia, prudentment, s’havia disfressat d’electricista, que sempre són mals de trobar, i xoroiava darrere el personal.
- Ara no podem entrar -va dir el conseller mentre es posava un dit davant la boca en senyal de silenci.
- Idò? -va interrogar na Nataixa sense fer-li cas-. Que és que ara també dedica sa conselleria as lloguer turístic?
- Mem, Nataixa, quines bromes -va replicar el conseller fluixet fluixet-. Hi tenc un equip d’especialistes de Ohio, Estats Units, que costen un ull de la cara, cercant micros espies. I segur que hi troben cosa.
- Però qui vol que l’espiï a vostè? -va replicar na Nataixa, que anava afuada-. Si totes ses malifetes que fa ja es veuen venir...
- Sa maldat de l’oposició és incommensurable -va respondre el conseller, molt seriós-. Jo ja sé com van aquestes coses. Mira es catalans i es programa Pegasus, polítics, empresaris, periodistes, advocats..., a sa mare i tot espiaven.
- Però això era quan governàvem per tota sa nació una y grande -va replicar l’assessor, preocupat- i érem noltros qui els espiàvem a ells.
- I així i tot no van saber trobar ses urnes -va afegir na Nataixa, foteta.
- Mira, Juan Pelayo -va continuar el conseller com si no hagués sentit a la secretària-, mentre esperam, podríem governar una estona. I és que tenc un amic que vaig conèixer as casament, molt preocupat.
- Idò? -va respondre l’assessor posant cara d’expert en solucions de govern.
- Un gran amic, tot s’ha de dir -va continuar el conseller-, que vol fer un hotel, bono, un hotelet petit, amb cent places i una piscina en cada habitació. I no hi ha manera que sa comissió aquesta de Medi Ambient li aprovi... Per paga, és en sol rústic... Què trobes?
- És que és una comissió molt estricta i que demana molts d’informes -va replicar l’assessor- i per això va tan lenta.
- Mem -va continuar el conseller-. Això mateix me diu es meu amic, bono, ell i tots ets accionistes de sa immobiliària que té darrere. I jo havia pensat...
- Si ho vol -va tallar l’assessor pensant en fer mèrits-, podem demanar que posin es seu expedient davant dets altres.
- No. Més pràctic encara, Juan Pelayo -va continuar el conseller-. Suprimim aquesta comissió i així noltros mateixos anarem aprovant obres com mos roti. Apunta, a partir de demà queda suprimida. Quin gust recuperar los viejos tiempos!
En aquell moment tothom va callar perquè els especialistes d’Ohio, Estats Units, que costen un ull de la cara i que ja sabem qui els haurà de pagar, van sortir del despatx. Guants de làtex posats i amb la cara que sempre fan els experts en trobar micròfons espia, es van encarar amb el conseller. Traduirem allò que li van dir:
- Okey, senyor conseller, vostè tenia tota la raó. Hem trobat un micro al seu despatx, però molt gros i amb mànec. I després de moltes consideracions hem arribat a la conclusió que és micròfon del seu equip de karaoke. Aquí el té.
I li van donar.
