TW

Els diaris digitals permeten fer comentaris a peu d'article de forma immediata. Són els avantatges d'internet. Però açò que en principi podria generar un diàleg interessant entre autor i lectors, s'ha convertit en el pou de merda més gros de la premsa escrita. Amagats en l'anonimat, s'hi aboquen insults, enveges malsanes i tota casta de disbarats guiats per l'odi o, pitjor encara, la incultura més atrevida.

Jo ja fa temps que no llig aquests comentaris, sobretot perquè me fan pena veure per allà enmig els de gent innocent que n'escriu de bona fe i que sovint està condemnada a què la capolin tots aquests comentaristes que xalen tirant a matar. A més, ja fa temps que alguns partits o grups de pressió intenten menar l'opinió al seu molí multiplicant els seus comentaris anònims.

El MENORCA digital no se n'escapa d'aquesta qüestió i m'atreviria a dir que, a part dels polítics, que hi són massacrats siguin del color que siguin, qui rep més garrotades és el GOB. Supòs que és natural que qualsevol entitat que digui la seva en temes que són importants per a la societat i que denunciï situacions que poden tenir conseqüències econòmiques, acabi tenint els seus detractors, al manco aquells que se senten perjudicats per la denúncia.

Però no deixa de ser sorprenent que el GOB –per altra banda tan prudent– en tengui tants i de tan agressius. Perquè, en definitiva, tots els indicadors assenyalen que si Menorca ha de tenir futur, haurà de ser en la línia que marquen el GOB i tots els sectors preocupats pel medi ambient. I alerta amb els difamadors que volen confondre la gent, barrejant medi ambient amb misèria econòmica, perquè són uns mentiders.

No cal haver llegit gaire per veure per on va el segle XXI. I el repte a què s'enfronta la humanitat és ara salvar els mobles. Ja ningú que tengui dos dits de front –tret potser del senyor Aznar– no nega que el canvi climàtic s'està produint i que per reduir les seves conseqüències s'han de reconduir moltes coses, i també els costums. I tindran èxit aquells que ho facin primer i millor.

Noticias relacionadas

I en aquesta línia, Menorca va arribar a estar ben encaminada. Per davant de la majoria de comunitats del Mediterrani. Va ser fins i tot un referent per als projectes més moderns per combinar el creixement econòmic i la protecció del territori. Haver de dependre d'un Estat tan antiquat com incapaç d'entendre les diferències territorials, ha estat nefast per a l'Illa, i aquests quatre anys de balearització i no-govern insular, encara més.

La gallina dels ous d'or de Menorca continua essent el seu paisatge, la tranquil·litat i la singularitat. O no és açò el que venen totes les promocions turístiques? I enmig d'aquesta riquesa que és futur, ara ens entemem que l'anterior govern ja tenia projectats fins a cinc hotels de 200 places escampats pel camp... I si a la primera tacada ja en pensaven fer cinc, quants més en vindrien després? Quants? Quin és el límit quan s'enceta aquest camí?

És evident que Menorca avui necessitat noves fonts d'ingressos, més feina per a tothom, però a la seva mida, no per enriquir els de sempre i mantenir els sous baixos superpoblant l'Illa, com ja han fet a Eivissa. Ara toca recuperar ocupacions que el creixement turístic dels vuitanta va fer desaparèixer, crear-ne de pròpies del segle XXI i invertir en turisme sense matar la gallina dels ous d'or. I més que feina, hi ha una feinada a fer.

L'Illa de la rotonda per quilòmetre es desperta de quatre anys d'anestèsia amb problemes bàsics sense resoldre: recuperar els aqüífers per tenir aigua el condicions, eliminar els residus que genera, recuperar la iniciativa en les energies renovables, vendre d'una vegada la imatge de reserva de la biosfera que l'hauria pogut convertir en el lloc més envejable del Mediterrani.

No crec que el GOB vagi per un camí gaire diferent que aquest que dic. I és que jo sempre he pensat que, en contra dels detractors, el GOB ha fet més per la qualitat del turisme de Menorca que tots aquests que criden tant contra «els del no» i que confonen el progrés amb destruir tot allò que troben per davant, començant per la pròpia gallina.