M’ha agradat que el ministre de Cultura, Miquel Iceta, hagi visitat les sales d’exposicions de Ca N’Oliver i Hauser & Wirth a l’Illa del Rei sense avisar ningú. Com un turista més. Com una persona interessada per la cultura. Ni el batle de Maó ni els gestors de H&W en sabien res de què el Sr. ministre hi anava de visita. A no ser que hagi fet aquestes visites cercant l’aire condicionat, que també seria comprensible.

La cultura viu un moment molt millor que no la política o fins i tot el periodisme. Menorca n’és un exemple. Hi ha una enorme vitalitat cultural, empesa per les entitats privades, alimentades pel voluntariat cultural. Mai la cultura havia estat tan a l’abast de tothom. La publicació de llibres (!de paper¡) manté un bon ritme. La música combina l’espectacle amb l’enriquiment cultural. Tres teatres, Principal, Born i de l’Orfeó aposten per programacions creatives, per fer pujar a l’escenari gent d’aquí i de fora. La qualitat de l’art plàstic es descobreix arreu, a exposicions i premis. La literatura tampoc no s’amaga i fins i tot mor un poeta i bona part de la societat es commou.

Tenc la sensació, però, que, en conjunt, no són tantes les persones cultes. La cultura no dona la felicitat perquè a vegades t’ha de fer sentir interpel·lat i t’ha de fer saltar del sofà i de les pantalles. Però sí que t’ha de permetre ser una persona més tolerant, capaç de treure conclusions del diàleg. El conflicte entre cultures en el món global té una expressió local evident. Aquí també s’aixequen trinxeres i no es construeixen ponts.

Entristeix comprovar com es fa servir la nostra llengua per a crear divisions, sense importar el tresor que representa per a la nostra cultura.

A vegades sembla que la gent abans més compromesa es refugia en la cultura per no enfangar-se en les batalles perdudes.

Però anant a la pregunta, Sr. ministre: quan vindrà a fer una visita oficial i podrem saber què opina de tot el que ha vist com a turista? I si l’aire condicionat estava a 27 º o no.